Com a molts altres indrets, els pobles de Catalunya les cases solen tenir nom.
Sovint quan una casa canvia de propietari, pren el nom de l'amo nou i l'anterior es perd, però també hi ha qui prefereix mantenir el nom antic i el mostra amb orgull.
Els noms de les cases a vegades ens parlen de l'ofici dels qui hi havien viscut. El moliner, el ferrer, el teixidor, el baster, etc.

La llengua catalana admet dues formes d'anomenar els moms de les cases i les dues són igual de correctes: «CAL» casa del o bé «CAN» casa d'en.

En aquest indret de Catalunya és habitual utilitzar el «CAL» i així tenim Cal Compte, Cal Vall, Cal Manan, etc.

En canvi, en el cas dels masos i molins s'usa «en» com a article personal seguit del nom de l'amo. El Molí d'en Marimon, el Mas d'en Bruno, el Mas d'en Blasco...

A Torroja del Priorat hi ha hagut més de dues-centes vint-i-cinc cases amb nom propi.

Actualment, estem recuperant els noms i posant-los a les façanes de les cases, en un intent de què es mantinguin per sempre.

Pensem que és una riquesa etnològica que no tenim el dret de deixar perdre.