El poble va néixer i créixer per la custòdia de la construcció d'una "torre de foc" que controlava el pas del riu Siurana. Llavors el riu era lloc de pas de treginers, passavolants, ramats... Torre de foc perquè es feien senyals de foc que es comunicaven del poble als plans i dels plans a Siurana.

D’aquesta torre prové el nom del poble, ja que estava construïda amb pedra rogenca. Estava ubicada a la part més alta del que ara és el carrer Major.

El tipus de fundació del poble al voltant d’una torre, fa que l’estructura dels carrers originals sigui en forma de creu i camins de ronda.

A l’altra banda de la torre una porta tancava el que ara és el carrer Major, també el perxa del Compte, el carrer del Fossar, avui carrer de La Bassa i dalt la torre on vivia el castlà. No hi havia muralla, però les cases tancaven el poble.

El carrer Major, el carrer de l’Era i el carrer de La Bassa formen una creu i al centre hi ha La Plaça.

El 1261 el Prior de la Cartoixa de Scala Dei concedí carta de poblament al petit nucli de cases. Això significava el naixement de Torroja com a municipi. A la carta també s’especificava els conreus que s’havien de treballar i els animals, cabres, conills, gallines que es podien tenir, i també els animals de càrrega com rucs, someres, matxos...

Aquest tipus de poblament, habitat per homes lliure, sotmesos al delme (10% de la collita o una collita cada 10 anys) és característic de la Catalunya Nova. Són llocs de fundació medieval, que quan la conquesta pels cristians no van ser sotmesos al feudalisme, típic de l’Europa de l’edat mitjana.

El petit nucli urbà va anar creixent al voltant de l'agricultura, sobretot la vinya. Cap a finals del segle XIX el poble tenia una població que se situava molt a prop del miler d'habitants.

El novembre de 1911 Josep Blasco va instal·lar al Molí d’en Marimon la maquinària necessària per generar corrent elèctric i va instal·lar algunes bombetes pel poble. Va ser el primer poble de la zona en tenir enllumenat elèctric. Posteriorment, els Marimon van vendre les instal·lacions a una empresa i la llum va arribar a Porrera i Falset.

Però llavors va arribar la terrible plaga de fil·loxera que va malmetre tots els cultius i el poble va començar un fort declivi. La gent va haver de deixar el poble a la recerca d'altres fórmules per mantenir la família. Gran part de conreus es van abandonar.

El 1930 va arribar l’aigua al poble, va ser amb la instal·lació d’una aixeta a la Plaça amb aigua provinent de la Font dels Noguerets. Aquell any la població ja només era la meitat del que havia estat.

La davallada continuà fins que el 1996 tan sols tenia un cens de 129 habitants.

Però precisament durant la dècada dels 90 s'inicia la remuntada a tota la comarca.

Es va passar d’un vi que es venia a granel, fet al Sindicat de cada poble, a treballar els raïms amb nous coneixements, aconseguint vins d’una excel·lent qualitat, i així van començar a aparèixer petits cellers artesans i les terres es van començar a recuperar, construint petites bancades per facilitar la feina i que avui en dia estan canviant el paisatge mantenint, però el seu característic perfil.